A les cinc del matí, quan encara la ciutat dorm i al port que tot just comença a desvetllar-se se sent un motor que arrenca, un camió que maniobra o l’eco llunyà d’una porta metàl·lica que s’obre per començar la jornada, la Mònica Renuncio ja és a la cuina del bar l’Oreneta preparant les primeres pastes del dia. És aleshores quan els camioners més matiners arriben per carregar granels, quan es posen en marxa els magatzems, les bàscules i les quadrilles d’estibadors. En aquell moment comença també la jornada en aquest petit però imprescindible establiment situat en un local baix del Passeig de l’Escullera, en ple cor operatiu del Port de Tarragona. Un espai que, més que un bar, s’ha convertit en un punt neuràlgic de trobada, energia i servei per a qui sosté el dia a dia del port.
La Mònica Renuncio, que regenta el local juntament amb el seu marit des de fa gairebé vuit anys, coneix bé el ritme irregular i imprevisible del port. “Mai no sabem com anirà el dia; a vegades ho podem intuir, però tot canvia d’un moment a l’altre”, explica. L’activitat depèn de factors tan diversos com l’arribada de vaixells, el volum de càrrega o fins i tot la meteorologia. La pluja, per exemple, pot paralitzar les operacions de granels i frenar en sec un dia que, en aparença, havia de ser intens. Cada jornada és diferent i la Mònica sap que ha d’adaptar-se al pols del port.
Per les taules del bar hi passen principalment camioners, estibadors i treballadors d’empreses vinculades a la càrrega i descàrrega. Gent acostumada a començar d’hora, a treballar amb fred, calor o vent, i que troba a l’Oreneta un espai per refer forces, intercanviar impressions i, moltes vegades, compartir confidències.
“La majoria s’han convertit en família”, relata la Mònica. “Passo més hores amb ells que amb la meva pròpia”. Durant la pandèmia, quan el port va continuar la seva activitat malgrat el confinament general, aquests vincles es van estrènyer encara més. “Érem un grup unit, tots ens donàvem suport”. Hi ha dies en què n’hi ha prou amb una mirada per saber si algú no està bé, i dies en què una broma o un comentari pot canviar l’ànim de tota la sala. Perquè l’Oreneta no és només un bar: és un refugi, un punt de suport enmig d’un entorn exigent, dur i de vegades imprevisible. “Si algú està trist, jo ho noto”, diu des de la barra.
Aquest esperit de comunitat també es reflecteix en tradicions singulars, com la festa de Nadal que se celebra cada any per als treballadors del port. Guitares, caixons i música flamenca omplen el local d’un ambient càlid i festiu que, per a la Renuncio, és un dels records més feliços de la seva vida al port.
Si alguna cosa distingeix l’Oreneta és la qualitat de la seva oferta. La seva especialitat són els entrepans, elaborats amb ingredients de proximitat i un pa del Morell reconegut per la seva fermentació lenta. La Renuncio, peixatera d’origen i amb arrels al Serrallo, presumeix dels seus contactes a les llotges: “Sempre compro peix fresc. I es nota. Si una peixatera cuina peix, això és garantia d’èxit”.
Els entrepans de calamars dels divendres són gairebé llegendaris. Al llarg de la setmana, els clients gaudeixen de llesques de sobrassada amb ou, entrepans de mandonguilles amb patates o propostes del dia que combinen tradició, producte i senzillesa. El cafè –“bon cafè”, insisteix la Mònica– és un altre dels pilars del local, especialment apreciat pels camioners.
L’alcohol, abans habitual als bars de port, ha quedat pràcticament desterrat per les estrictes normes de seguretat laboral, tant de la institució com de les empreses. Els cubates i les cerveses d’abans han quedat per a la història i el present de l’Oreneta és la bocateria, la cuina casolana i el servei continu a aquells que fan funcionar la maquinària portuària.
Per a la Mónica, el seu bar és molt més que un negoci: és un engranatge imprescindible per al funcionament del port. “La meva concessió és un servei al port. Si aquí es treballa, jo hi he de ser”. Situat a la zona on es concentren les càrregues de granels, l’establiment atén un volum de treballadors que depèn directament de l’activitat industrial i logística del port. Aquest compromís, senzill però potent, explica per què el bar és tan important per a la vida diària del recinte. La seva presència aporta ritme, descans, companyia i aliment. És una peça més de l’engranatge portuari, tan essencial com qualsevol màquina o magatzem.
La constància de la Mònica i el seu equip –alguns dies l’ajuden les seves filles– garanteix que aquells que comencen a treballar a primera hora tinguin un cafè calent, un entrepà o un plat casolà. La seva presència contribueix a crear un entorn amable i humà enmig de la intensa activitat d’un dels ports més importants de la Mediterrània.
La història de la Mònica està íntimament connectada amb el Port de Tarragona. El seu pare va ser gruista a les obres portuàries, i tres dels seus germans també treballen al recinte. El bar porta el nom de ‘L’Oreneta’ en homenatge al seu pare, conegut amb aquest sobrenom. “Per a mi és un orgull ser aquí. Sento que ell, encara que ja no hi és, m’acompanya”.
A vegades, en mirar el mar des de la barra, sent que es retroba amb la seva història, amb les seves arrels i amb una manera d’entendre la vida: amb esforç, afecte i comunitat. “Hi ha dies bons i dolents, com en tots els treballs, però veure la gent, parlar amb ells, ajudar… Això és el bonic”. El que més l’enorgulleix, confessa, és haver construït una família sana, una vida estable, envoltada d’un grup de persones que l’aprecien i amb qui ha teixit llaços sincers.
Quan se li demana que defineixi el Port de Tarragona en una frase, la Mònica somriu i repeteix un dels seus lemes: “Tots som port”. Perquè a l’Oreneta, com al port sencer –explica–, “cada persona compta: des de qui condueix una grua fins a qui s’acosta a comprar un cafè a trenc d’alba”. Sí, tots formen part d’una mateixa gran família portuària.
El port és moviment, treball, esforç… però també és un bar on una dona, a les fosques, encén cada dia el llum, s’endinsa en una cuina molt petita, prepara cafè i espera que arribin les primeres cares conegudes. És allí, entre entrepans, rialles, confidències i albades compartides, on batega també una part essencial del Port de Tarragona.
