M. Teresa Fortuny Solà
Secretària General de la Federació de Pensionistes de CCOO Tarragona
L’actual llei d’autonomia i atenció a la dependència (LAPAD-Llei 39/2006) va néixer el 14 de desembre d’aquell any i va ser aprovada per unanimitat pel Congrés de Diputats i Diputades. Des de l’inici es va fer visible que la Llei havia nascut infrafinançada i que no donava resposta a les necessitats socials. A més, amb la crisi del 2008 es va aprofitar per endarrerir l’aplicació d’alguns aspectes de la llei i retallar el pressupost dedicat al seu desenvolupament.
No va ser fins a l’any 2020 que, fruit de la pressió social i sindical, s’aconsegueix implementar un Pla de Xoc amb l’objectiu de reduir les llistes d’espera i avançar en els aspectes que s’havien aturat per manca de pressupost.
Tot i així, l’aportació estatal encara no arriba al 29 % del pressupost dedicat a l’aplicació de la Llei, quan el compromís inicial era que seria del 50 % i la resta seria aportada per les comunitats autònomes. Tampoc les CCAA han estat a l’alçada de les necessitats, reduint fins i tot la seva aportació en diversos períodes.
Evidentment, tot això afecta els serveis. Una prova del que es diu és que el temps mitjà a les llistes d’espera és de 349 dies, 15 dies més des que va començar l’any 2025. 25.060 persones van morir a les llistes d’espera de la dependència des de començament d’any. D’aquestes, 13.713 esperaven ser valorades i 11.347 esperaven la prestació a la qual tenien dret; són dades de l’Observatori Estatal per a la Dependència.
També s’ha de constatar que, segons dades de l’Imserso, la inversió total en cures solament representa un 0,77 % del PIB estatal, quan la mitjana de la UE és d’un 1,6 % i alguns països s’apropen al 4 %.
És evident que sense un millor finançament no es podrà fer efectiva l’aplicació de la Llei i moltes persones continuaran veient negats els seus drets a la cura. Plantejar-se l’objectiu que els pressupostos dedicats a aquesta Llei arribin, a curt termini, a un 2 % del PIB ha de ser una aspiració social i política.
Malgrat tot, el projecte de llei que modifica la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència suposa un avenç, tot i que cal incorporar i fer modificacions d’aquelles esmenes que han presentat diferents organitzacions, entre elles CCOO, per millorar el text de la Llei i avançar en drets i qualitat de vida de les persones grans. I, com no, els grups parlamentaris tenen un paper important en la seva aprovació i, per això, és necessari que votin a favor del projecte perquè, en el seu conjunt, suposa un avenç en la millora de l’atenció de les cures al nostre país.
És imprescindible també, com he dit anteriorment, que s’aprovin les mesures econòmiques necessàries per garantir la seva correcta aplicació.
Finalitzant aquesta nota, veig la notícia del passat dia 22 que la Sra. consellera de Drets Socials de la Generalitat ha estat a Reus a donar l’esperada notícia d’iniciar les obres de la residència ICASS, enderrocant-la i fent-la de nou el 2027. Malgrat el retard, cal saludar-ho i que es tiri endavant. Seguirem al costat de l’Associació de famílies, les persones treballadores, la ciutadania i les organitzacions que hi donem suport perquè no es demori més, hi hagi diàleg i la residència sigui pública i de gestió 100 % pública, tal com sempre s’ha demanat.
