Ketty Ruiz
Directora d’Operacions del Grup Blaumar
La Costa Daurada fa anys que parla de desestacionalització i, en els darrers temps, ha començat a fer passos que fa uns anys semblaven difícils d’imaginar. Hi ha establiments que obren abans, d’altres que allarguen l’activitat fins a finals de tardor i una programació cada vegada més àmplia d’esdeveniments esportius, congressos i trobades professionals fora dels mesos centrals de l’estiu.
L’avenç és evident. Però també convé preguntar-nos si estem mesurant bé l’èxit.
Obrir un hotel al febrer és una decisió empresarial important, però no n’hi ha prou per afirmar que una destinació s’ha desestacionalitzat. L’obertura té sentit quan hi ha prou demanda per sostenir-la i quan, més enllà de l’allotjament, el visitant troba activitat, serveis i motius per desplaçar-s’hi.
Aquí rau, probablement, una de les qüestions que encara hem de resoldre.
Durant molt de temps hem fet recaure bona part del pes de la desestacionalització sobre les empreses turístiques. Es demana als hotels, restaurants i altres establiments que ampliïn calendaris, mantinguin equips i assumeixin el risc d’operar durant més mesos. És lògic que el sector hagi de fer la seva part. Però aquesta exigència ha d’anar acompanyada d’una estratègia de destinació capaç de generar demanda real fora de l’estiu.
Al Grup Blaumar hem decidit avançar en aquesta direcció. Enguany, l’Hotel Blaumar ha avançat l’obertura al 17 de febrer i mantindrà l’activitat fins al 30 de novembre, mentre que Magnolia Hotel i Port Plaza Apartments funcionen durant tot l’any. Aquesta ampliació permet treballar amb mercats i perfils diferents dels de l’estiu, però també posa de manifest fins a quin punt la viabilitat d’aquests mesos depèn del que passa al conjunt del territori.
Fora de la temporada alta canvia el visitant i també canvia el motiu del viatge. Guanyen pes els clients vinculats a l’esport, als esdeveniments, als congressos, al segment corporatiu o a determinats mercats internacionals amb més capacitat per viatjar fora de les vacances escolars. Per a tots ells, l’allotjament és important, però no és l’únic factor que determina la decisió.
Una competició esportiva, un congrés, una agenda cultural atractiva, una proposta gastronòmica, el golf, una fira professional o una bona connexió amb els principals mercats emissors poden ser motius suficients per escollir la Costa Daurada al febrer, març, octubre o novembre.
I és precisament aquí on la desestacionalització deixa de ser una qüestió exclusivament hotelera.
Un establiment pot decidir quan obre, quin producte ofereix o a quin mercat es vol dirigir. El que no pot fer tot sol és crear una programació esportiva, garantir connexions, mantenir activa una ciutat o assegurar que el visitant trobi restauració, comerç, mobilitat i oci durant la seva estada.
Per això, la desestacionalització s’ha d’entendre com un projecte de territori.
La Costa Daurada disposa de molts dels actius necessaris per avançar: clima, instal·lacions esportives, camps de golf, espais per a congressos, gastronomia, patrimoni, oci i una planta hotelera consolidada. També compta amb experiència, coneixement del sector i una marca turística reconeguda. El repte és aconseguir que aquests elements funcionin de manera més coordinada i que generin una proposta prou atractiva durant més mesos de l’any.
Això no implica reproduir l’estiu al febrer.
De fet, fer-ho seria un error. Cada temporada té els seus públics, les seves necessitats i les seves oportunitats. El visitant que arriba al novembre no busca necessàriament el mateix que una família que passa una setmana a Salou a l’agost. La clau és construir propostes adaptades a cada moment i assumir que la Costa Daurada pot ser competitiva per motius diferents al llarg de l’any.
Per aconseguir-ho, caldrà una coordinació més gran entre empreses, administracions, organismes de promoció i tot el teixit econòmic vinculat directament o indirectament al turisme. L’obertura dels establiments és una part del procés, però la consolidació d’una temporada més llarga dependrà que el territori acompanyi aquesta aposta.
La Costa Daurada ha demostrat sobradament la seva capacitat per competir durant l’estiu. El pas següent serà demostrar que també pot generar activitat i valor quan aquest s’acaba.
Perquè la desestacionalització no es mesura únicament pel nombre de dies que un hotel roman obert, sinó per la capacitat d’una destinació de continuar sent atractiva quan canvia l’estació.
I aquesta responsabilitat és compartida.
