La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reforçat la seva presència a Salou i Cambrils a través de la creació de la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada i la Càtedra Cambrils de Dieta Mediterrània. Les càtedres són una eina de col·laboració d’ampli abast entre la URV i el seu entorn territorial, com ara empreses, institucions, fundacions, associacions, administracions o altres entitats públiques o privades, que esdevenen una via de divulgació, d’impuls del desenvolupament socioeconòmic i de transferència de coneixement en una àrea d’interès comú durant un temps determinat.
La Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada impulsa estudis sobre sostenibilitat social, turisme blau i patrimoni cultural, i promou iniciatives com el concurs SouvenirART per connectar la recerca universitària amb les empreses i el territori. La seva recerca turística no es limita a comptar visitants, analitzar l’ocupació hotelera o estudiar la despesa dels viatgers; també es pregunta com afecta el turisme les persones que hi treballen, quines barreres troben els visitants amb discapacitat, com es pot posar en valor la identitat local i de quina manera una destinació pot protegir els seus recursos naturals.
Presentada oficialment l’abril del 2025, tot i que ja havia començat a treballar mesos abans, la càtedra, dirigida per la professora Marta Nel·lo, vol acostar el coneixement acadèmic a les necessitats reals del sector turístic. Amb el suport del Patronat Municipal de Turisme de Salou i la Diputació de Tarragona, treballa per reforçar la competitivitat de la destinació mitjançant la recerca, la innovació i la cooperació entre universitat, administracions, empreses i ciutadania.
“La càtedra és una plataforma de coneixement, recerca i transferència” i posa el focus en “la sostenibilitat ambiental i social, l’accessibilitat universal i l’experiència turística més inclusiva”, afirma Marta Nel·lo.
El seu plantejament parteix d’una idea: l’activitat turística s’ha de valorar tant per l’experiència que ofereix als visitants com per les conseqüències que té sobre la població resident, el territori i les persones que treballen en el sector. Per això, la càtedra ha estructurat la seva activitat al voltant de quatre grans àmbits: la sostenibilitat, l’accessibilitat universal, el patrimoni i la identitat cultural, i l’economia blava vinculada al mar.
La càtedra, amb seu al Xalet Fort de Salou, posa el focus en una dimensió que sovint queda en segon pla quan es parla de sostenibilitat turística, tradicionalment més associada als impactes ambientals i econòmics: les condicions laborals, la relació dels establiments amb el seu entorn, la contractació de proveïdors de proximitat i la inclusió.
SouvenirART: convertir la identitat de Salou en una peça de creació
Un dels projectes que millor exemplifica la voluntat de connectar el coneixement amb l’economia local és SouvenirART, un concurs que proposa repensar els records que els turistes s’emporten de Salou. La iniciativa va més enllà dels records convencionals i promou objectes originals vinculats a la identitat cultural del municipi, elaborats des de la creativitat artística i artesanal.
Helena Frías Peña va guanyar al febrer la segona edició del SouvenirART Salou amb l’obra Salou – Modernisme daurat, que “reinterpreta el patrimoni arquitectònic del municipi amb una mirada contemporània i evocadora”. El jurat va seleccionar el seu treball després d’avaluar 43 propostes.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha remarcat que SouvenirART contribueix a “projectar el patrimoni històric salouenc i els edificis modernistes i noucentistes com a elements essencials de la identitat local”, i ha destacat que “el turisme és una de les indústries més importants que tenim i aporta molta riquesa, repercutint en la resta de sectors, de manera que necessita el coneixement d’institucions de recerca i docència com la URV”.
Turisme blau: aprofitar el mar més enllà de la platja
Una altra de les seves línies de recerca és l’economia blava, que estudia les possibilitats del mar i de les activitats vinculades al litoral com a recursos per diversificar l’oferta turística. En aquest àmbit, la càtedra treballa en el disseny d’experiències de turisme blau accessibles, com ara una visita al delta de l’Ebre per conèixer embarcacions adaptades i bones pràctiques d’accessibilitat, amb l’objectiu d’identificar experiències inclusives, especialment per a persones amb discapacitat visual.
La recerca sobre turisme blau també inclou l’anàlisi d’experiències gastronòmiques i activitats nàutiques com a vies per diversificar els productes turístics i afavorir la desestacionalització. Es tracta d’estudiar com es poden generar noves experiències relacionades amb el mar sense limitar l’atractiu de la destinació al sol i la platja.
En aquesta línia, la càtedra ha treballat amb entitats com Impulsa Igualdad i l’International Social Tourism Organisation (ISTO), que actuen en l’àmbit del turisme accessible i social.
Accessibilitat universal: detectar barreres per millorar l’experiència
L’accessibilitat constitueix una altra de les seves línies estratègiques. Estudia l’experiència de les persones amb discapacitat i dels seus acompanyants per identificar les dificultats que poden trobar durant una estada turística.
Els treballs desenvolupats inclouen auditories i enquestes per detectar barreres i plantejar millores relacionades amb la formació del personal, la senyalització i l’ús de tecnologies inclusives. La investigació també busca que l’accessibilitat s’incorpori al disseny de noves experiències, i no només a l’adaptació d’infraestructures existents.
La iniciativa connecta amb un dels objectius generals de la càtedra: que la millora de la competitivitat turística no es desvinculi de la possibilitat que més persones puguin gaudir de la destinació. Aquesta perspectiva implica estudiar les necessitats dels visitants, compartir els resultats amb les empreses i identificar mesures que es puguin aplicar en els serveis i productes turístics.
La càtedra, ha desenvolupat un mapa interactiu que centralitza la informació sobre els serveis d’accessibilitat de les platges i cales de la Costa Daurada. Es pot consultar al lloc web de la Càtedra i el seu objectiu és facilitar la planificació de les visites i eliminar una de les primeres barreres amb què es troben les persones amb discapacitat: la dispersió de la informació.
El mapa, realitzat a la plataforma InstaMaps, reuneix les dades de les 78 platges i cales dels 13 municipis costaners de la Costa Daurada i permet consultar de manera ràpida i intuïtiva els 17 serveis d’accessibilitat i qualitat disponibles a cadascuna, com ara places d’aparcament reservades, rampes d’accés, passarel·les, cadires amfíbies, servei de bany assistit o lavabos adaptats, entre d’altres.
Videopòdcast de turisme LGTBIQ+
La càtedra també ha posat en marxa aquest 2026 Destí: diversitat. Converses sobre Turisme LGTBIQ+ i Inclusió, un videopòdcast que reuneix referents del sector turístic LGTBIQ+ per parlar de les oportunitats i els desafiaments que plantegen la diversitat i la inclusió en el turisme.
El cicle està conduït per Mariano Cardarelli, periodista especialitzat en gènere i diversitat, que conversa amb diferents professionals i persones del col·lectiu LGTBIQ+ per conèixer-ne les experiències, analitzar l’evolució d’aquest segment i posar sobre la taula les qüestions que encara requereixen atenció per part de les destinacions i de les empreses turístiques.
El turisme LGTBIQ+ ha passat d’estar associat històricament a l’oci nocturn a ser una realitat turística diversa, transversal i cada cop més rellevant. Segons dades de la WTTC, Community Marketing & Insights i el Ministeri d’Indústria i Turisme, recollides per Agenttravel (2025), el col·lectiu representa una despesa estimada de més de 180.000 milions d’euros anuals i registra un creixement constant del 10,3% anual, davant del 3,8% del turisme general.
Cooperació entre universitat, empreses i administracions
La càtedra també promou la formació i la divulgació a través de seminaris, jornades i activitats adreçades tant als professionals com als estudiants. La transferència de coneixement és una altra de les seves funcions, amb la voluntat que els resultats de la recerca arribin al sector turístic i puguin contribuir a orientar les seves decisions.
Un laboratori de cuina i salut
La URV ha estrenat aquest curs la Càtedra Cambrils de Dieta Mediterrània, en col·laboració amb l’Ajuntament, amb la voluntat d’articular el coneixement nutricional, dietètic i gastronòmic amb la recerca en salut, situant Cambrils com un laboratori viu on cuina, territori, benestar i salut convergeixin.
Aquesta càtedra, dirigida per Jordi Salas-Salvadó i Nancy Babio, està pensada com un espai de pensament i investigació aplicada que connecta cuiners, nutricionistes, professionals sanitaris, investigadors de la salut i agents del territori per generar coneixement útil, transferible i socialment rellevant.
“L’objectiu és posar el coneixement científic al servei de Cambrils per convertir-lo en referent en recerca i innovació al voltant de la dieta mediterrània i la salut”, afirma Salas-Salvadó, que avança el propòsit de crear l’Observatori de Salut de l’àrea Mediterrània Catalunya Sud, que ha de convertir la ciutat i el territori en l’epicentre d’un estudi per mesurar els hàbits alimentaris i l’adhesió a la dieta mediterrània de la població.
En aquest sentit, Babio recorda que, malgrat estar molt lligada a Catalunya, la dieta mediterrània no està garantida, ja que, per exemple, només el 48% dels joves la segueixen habitualment, de manera que “hi ha molta feina i molta difusió per fer”. “És per això que aquesta càtedra és molt necessària”, afirma.
Tant Salas com Babio coincideixen que Cambrils, per la seva tradició gastronòmica i de producte local, però també pel seu vincle amb l’esport i la salut, és l’escenari ideal per desenvolupar aquesta càtedra.
Els dos responsables expliquen que es buscaran aliances amb centres de recerca internacionals i que es promouran moltes activitats formatives i de divulgació per tal que la dieta mediterrània es consolidi “en la vida quotidiana de les persones”.
El principal valor diferencial de la Càtedra Cambrils de Dieta Mediterrània i Salut rau en la seva voluntat d’incorporar el criteri de salut com a eix estructural de la reflexió gastronòmica. “No es tracta únicament d’estudiar la cuina mediterrània com a patrimoni cultural o com a recurs turístic, sinó d’analitzar-la i projectar-la com a eina de promoció de la salut individual i col·lectiva”, assenyala Salas-Salvadó.
En el context actual, marcat per nous reptes socials, sanitaris i ambientals, la gastronomia adquireix una nova dimensió: la seva capacitat de contribuir activament a la salut de les persones i de la comunitat. La dieta mediterrània, reconeguda internacionalment pels seus beneficis nutricionals i preventius, esdevé així un espai privilegiat de reflexió acadèmica, científica i aplicada.
Per la seva banda, Cambrils ha construït la seva identitat col·lectiva a partir d’una relació estreta i sostinguda amb el mar, la terra i els seus productes. Aquesta tradició, que té arrels profundes en la pesca i l’agricultura, ha evolucionat cap a un model econòmic i social en què la gastronomia no és únicament una activitat productiva, sinó un vector cultural, identitari i de qualitat de vida.
L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, apunta que “la creació de la càtedra és una fita desitjada des de feia temps, ja que Cambrils sempre havia volgut estar més a prop de la URV”, i que ha estat el fruit d’un treball llarg perquè tot plegat encaixés. “Els valors que encarna la càtedra, dieta mediterrània, quilòmetre zero i salut, també formen part de la personalitat de Cambrils”, conclou.
