El Museu Molí de les Tres Eres de Cambrils compta amb una àmfora púnico ebussitana del segle IV aC, descoberta el gener del 2020 pels patrons de l’embarcació de pesca d’arrossegament Coyote del port de Cambrils. Mentre pescaven, els germans Lluís i Pere Miquel Rebull Gavaldà van pujar a bord la peça fragmentada. En arribar en terra, i complint la legislació vigent, van avisar a la direcció del Museu d’Història de Cambrils i, confirmada la seva antiguitat, l’àmfora va ser traslladada a les dependències del museu, on va romandre a l’espera de legalitzar la seva situació.
La cura dels germans Rebull a localitzar i guardar l’indret on s’havia fet la descoberta a la mar de l’Ebre, va permetre identificar un thalassònim singular per GPS a gran profunditat i ja conegut pels pescadors del Golf de Sant Jordi. Aquest possible origen de la troballa, ara ja és present a la fitxa corresponent de patrimoni i a l’abast per a futurs estudis científics.
A causa del seu origen, la Generalitat de Catalunya va decidir el dipòsit permanent de l’àmfora al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, a qui el Museu d’Història de Cambrils va demanar la cessió de la peça en comodat. L’any 2022 es va concedir aquesta cessió, regularitzant la situació de l’àmfora i permetent catalogar la peça al llibre de registre del Museu d’Història de Cambrils.
L’estudi realitzat va confirmar que es tractava d’un recipient amfòric púnic fabricat a Eivissa al segle IV a.C., és a dir, fa uns 2.300 anys. Tot i mancar-li una ansa i la vora, conservava bona part del cos que presenta una tendència general bicònica que, a la seva part inferior, es tanca amb forma cònica per convertir-se en un pivot o punta buit que no sobresurt del perfil general de la peça.
Tota l’àmfora està decorada per acanaladures horitzontals, des de les anses fins al pivot. La pasta ceràmica és dura i de textura compacta que li dona un color ocre rosaci. La peça ha estat restaurada amb cura adherint-li els fragments fracturats i reconstruint alguna de les parts perdudes. En canvi, no se li han retirat les concrecions de mol·luscs marins que amb tots aquests segles se li havien incrustat.
Les anomenades àmfores púnico-ebussitanes van tenir una especial incidència a les costes del llevant peninsular. Aquests tipus amfòric va gaudir d’una gran expansió quantitativa al segle IV aC, fruit de l’auge del comerç púnic des de l’actual illa d’Eivissa. Les àmfores de la tipologia de l’ara exposada al Molí de les Tres Eres, van esdevenir un dels primers recipients exportats a gran escala des de les Balears cap a la península, probablement amb vi, però també podria contenir altres productes.
