Elena Zhukova
Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Salou
Em dic Elena Zhukova. Soc regidora de l’Ajuntament de Salou i aspiro a ser-ne l’alcaldessa. I des de fa mesos, cada vegada que obro Instagram, em pregunto què hi trobaré aquesta vegada.
L’11 de setembre, el dia que mig país surt al carrer amb l’estelada, un perfil que es fa dir «Vecinos de Salou» va penjar una foto meva amb aquesta mateixa bandera a les mans. A sobre, en lletres grogues ben grosses, hi havia escrit: «La rusa de Putin».
No vaig triar on naixia. Sí que vaig triar on volia viure, i vaig triar Salou. Aquí treballo, aquí tinc la meva gent i aquí vaig decidir fer política. Però sembla que per a algunes persones res d’això compta. Només compta d’on vinc.
Tampoc no va ser l’única vegada. M’han dit «fitxatge exòtic», com si el partit m’hagués portat d’un viatge. M’han posat la paraula «estrangeria» al costat de la cara, en lletres que ocupen mitja imatge. M’han dit què «hauria de recordar», amb aquell to de qui creu que a una dona li has d’explicar les coses dues vegades.
Tot això té nom. Quan t’ataquen pel lloc on vas néixer, se’n diu racisme. Quan et redueixen a una cara, a una figura exòtica, a algú a qui cal recordar-li les coses, se’n diu masclisme. I quan totes dues coses van juntes, el missatge que arriba és molt senzill: una dona que ve de fora no hauria de tenir veu a l’Ajuntament.
No us vull enganyar: fa mal. Fa mal llegir-ho, i fa mal que ho llegeixin les persones que m’estimen. Però sobretot penso en les dones que han vingut d’altres llocs i viuen a Salou. Treballen als hotels, als comerços, a les escoles. Paguen el lloguer com tothom. Si això li passa a una regidora, què els passarà a elles el dia que s’atreveixin a queixar-se?
I no soc l’única a qui han assenyalat. Des del mateix compte s’ha atacat gent de partits i esferes molt diferents, periodistes, veïns crítics amb la gestió de la ciutat, una exregidora d’ERC totalment allunyada de l’esfera política i també a regidors de VOX, amb qui no comparteixo res. Tant me fa. Ningú no hauria de ser humiliat pel color de la pell, per qui estima o per on va néixer, pensi el que pensi.
Fins aquí, podria semblar un perfil anònim més. Però ahir el diari ARA va publicar que el correu associat a «Vecinos de Salou» és el correu institucional de l’alcalde, Pere Granados. L’alcalde del govern del qual formo part.
No sé qui escriu aquests missatges, i no ho afirmaré fins que no estigui demostrat. Però sí que sé que el silenci de l’alcalde no és una resposta. Li he fet quatre preguntes públiques i encara les espero. La més important és molt simple: s’han fet servir diners, treballadors o mitjans de l’Ajuntament per gestionar aquests comptes?
Em reservo les accions legals que em corresponguin. Però abans que res, vull saber la veritat. La vull jo, la volen les altres persones assenyalades i la mereixen els veïns i veïnes de Salou, que paguen amb els seus impostos una institució que ha de ser de tothom.
Escric aquesta carta perquè callar ja no em sembla una opció. Aquests mesos he après que el silenci només protegeix qui ataca.
Jo continuaré aquí, a Salou, amb el meu nom i la meva història.
