La declaració de Pere Valls, exregidor socialista de l’Ajuntament de Tarragona, ha aportat una versió diferent sobre el funcionament del grup de ciberactivistes que donava suport al PSC i a l’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Durant la seva compareixença al judici del cas Inipro, Valls ha negat que existís una estructura jeràrquica en què els participants haguessin de rendir comptes al cap de gabinet de l’alcalde, Gustavo Cuadrado, o a la portaveu del govern municipal, Begoña Floria.
Segons ha explicat, els integrants del grup no rebien ordres ni tenien l’obligació de seguir instruccions. Cadascú decidia lliurement si compartia una publicació, feia un retuit o participava en alguna iniciativa de difusió política.
L’exregidor ha descrit un funcionament informal, amb una quinzena o vintena de persones, o fins i tot més, que col·laboraven de manera esporàdica en les xarxes socials.
Una activitat voluntària, sense retribucions ni obligacions
Valls ha insistit que ningú cobrava per participar en aquestes activitats. Segons el seu relat, es tractava d’una col·laboració altruista, habitual entre militants i simpatitzants polítics, que es desenvolupava fora de les obligacions professionals de cadascú.
Per il·lustrar-ho, ha explicat que personalment hi dedicava aproximadament cinc minuts, habitualment després de sopar, i que ni tan sols ho feia cada dia.
Les actuacions consistien principalment a compartir missatges, fer retuits o donar difusió a continguts que consideraven interessants. No hi havia una quantitat mínima de publicacions ni cap exigència de participació.
També ha assenyalat que, en alguna ocasió, podien rebre propostes sobre qüestions d’actualitat que convenia difondre, però que ningú estava obligat a seguir-les.
Cap paper especialment rellevant dels treballadors d’Inipro
Un altre dels aspectes de la declaració ha estat la possible participació de treballadors d’Inipro en aquestes activitats digitals.
Valls no ha recordat que cap dels treballadors de l’empresa tingués una responsabilitat especialment destacada en el funcionament del grup. Tampoc ha pogut concretar la participació individual de totes les persones que hi havien col·laborat al llarg dels anys.
La seva explicació situa el ciberactivisme en el marc d’una activitat col·lectiva i voluntària, sense atribuir responsabilitats de direcció a persones concretes vinculades a Inipro.
Aquest testimoni contrasta amb la interpretació exposada dies enrere pels investigadors, que consideren que determinats correus electrònics mostren una activitat organitzada i coordinada des de l’entorn d’Alcaldia.
Cartes al director per destacar actuacions positives del govern
Pere Valls també ha explicat que, a banda de les activitats a les xarxes socials, algunes persones del grup col·laboraven ocasionalment en la redacció de cartes al director dirigides als mitjans de comunicació.
Segons ha relatat, es tractava de textos breus, aproximadament un o dos al mes, amb un enfocament positiu, destinats a posar en valor iniciatives, actuacions o decisions del govern municipal.
Valls ha reconegut que ell mateix n’havia redactat algunes, que podien acabar signades per altres persones del grup, i ha precisat que no totes arribaven a publicar-se.
L’exregidor ha contextualitzat aquestes pràctiques en una època en què les xarxes socials encara no disposaven de l’abast actual i les cartes als diaris continuaven sent una via habitual per participar en el debat públic.
Dues versions sobre el funcionament del ciberactivisme
La declaració de Valls introdueix nous elements en el debat judicial sobre la naturalesa de les activitats de suport digital al PSC i a Ballesteros.
Mentre que els investigadors interpreten determinades comunicacions com a indicis d’una estructura coordinada i d’activitats vinculades a treballadors d’Inipro, l’exregidor ha defensat que el grup funcionava sense jerarquies, sense remuneracions i sense haver de justificar la seva activitat davant dels responsables polítics municipals.
El tribunal haurà de valorar aquestes explicacions juntament amb els correus electrònics i la resta de proves per determinar si les activitats investigades tenien caràcter voluntari o constituïen treballs professionals vinculats al contracte d’Inipro.
