Al capvespre d’aquest 9 d’abril, Josep Maria Guinovart va iniciar el seu viatge cap al Paradís; el lloc que ell definiria com l’arribada després del seu traspàs cap a la dimensió desconeguda.
Per a molts, el Josep Maria -que tenia 73 anys- formarà part de la llista de prohoms oblidats de Salou que només els amics i la seva companya Alícia, li retran el merescut record i reconeixement, per a una vida dedicada a recuperar trossos de la vida de Salou i encaixar-los. Fossin llibres, documents, imatges, objectes, o el testimoni de les persones, li servien per conèixer i interpretar la diversitat i la riquesa de fets i episodis d’un Salou que s’havia volgut ocultar. I per això, el que l’entusiasmava era descobrir el Salou que, no se sap perquè, va ser silenciat i desposseït de la seva identitat durant molt de temps.
Ell va ser el primer a fer-nos adonar que Salou tenía una llarga història plena de grans i petites històries, i per això va ser el principal impulsor del Centre d’Estudis Salouencs. El seu coneixement i interès per la cultura i la seva capacitat per escriure sobresortien, i per això el primer alcalde de Salou, Esteve Ferran, i el seu successor, Pere Granados, el posaren al capdavant de la gestió del departament de Cultura. Des d’aquí, va recuperar i reactivar la Torre Vella com a centre d’arts plàstiques; va impulsar el Museu de l’Art de l’Esmalt, únic a Europa; va recuperar i renovar les festes tradicionals i populars juntament amb les entitats festives i culturals de Salou; va impulsar l’edició de llibres de memòria històrica i d’altres de literatura, al voltant de la realitat de Salou; i va dissenyar i dur a terme moltes altres iniciatives que tenien a veure amb allò que passava a Salou, però sobretot amb allò que ell creia que era el millor per la seva localitat d’adopció.
La prova és que en aquells primers passos de l’acabat de crear municipi de Salou, es va implicar a fons en la constitució i organització del partit polític salouenc FUPS, cap a finals del 1990; i en va ser un destacat artífex.
Testimoni d’un temps, el més transcendental segurament; i buscador d’efemèrides, el “Guino” sempre serà aquella persona que tothom buscava quan es necessitava una dada, una paraula un apunt o un missatge, perquè transmetia seguretat i es va guanyar a pols la confiança i l’amistat dels qui van tenir l’oportunitat de conèixer la seva lleialtat a la raó i a la causa salouenca. Molts sentim que el Josep Maria hagi marxat, però ens consola saber que no ho ha fet del tot.
Els seus millors amics
