Hi ha moments en què cal recordar que no n’hi ha prou amb tenir raó. Cal saber-la defensar. I cal saber estar. El que està fent aquests dies l’alcalde de Vila-seca, el senyor Pere Segura, no és defensar Vila-seca. És aïllar-la. És actuar com si el nostre municipi pogués triar formar part o no formar part d’una realitat que ja existeix: la realitat metropolitana del Camp de Tarragona.

Vila-seca forma part d’aquest espai. No és una opció, és un fet. No estar als òrgans de governança d’aquesta realitat no la fa desaparèixer. El que sí que desapareix és la nostra capacitat d’influir, de fer propostes i de defensar el nostre punt de vista. I això no és valentia. Això és immaduresa i temeritat.

Entenem que el debat sobre l’estació intermodal ha generat tensions. És cert que el to del senyor Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, no ha estat l’adequat en alguns moments. Ha pujat massa el to, i això pot dificultar trobar una sortida airosa per a la ciutat que representa. Però també és comprensible que defensi els interessos de Tarragona. El que cal és fer-ho amb formes que facilitin el diàleg i no el bloqueig.

Ara bé, res justifica la decisió de Pere Segura de no voler formar part de la nova associació metropolitana aprovada per unanimitat. Una associació que no és un instrument partidista. És una eina necessària per accedir a finançament europeu, per definir estratègies conjuntes i per construir el futur del nostre territori. I Vila-seca hi ha de ser.

Dir que s’hi renuncia perquè no hi ha confiança és una fugida endavant. No es pot defensar Vila-seca des de fora. No pots influir si no ets a la taula. No pots exigir res si no t’asseus amb la resta. I sortir de l’espai metropolità només per marcar perfil, per sortir a la foto, no serveix de res si el cost és deixar el municipi sense veu ni pes en les decisions importants.

Sobre la intermodal, cal ser clars: el projecte no està en qüestió. Ho han confirmat la consellera, el secretari de Transports, el president d’AENA i el Ministeri. La ubicació a Vila-seca es manté. El debat que hi ha sobre la taula és com garantir una millor connectivitat i serveis a la ciutadania. I en això tots els municipis hi tenen un paper a jugar.

No ens pot tornar a passar com amb l’estació del Camp de Tarragona. Es va situar on es va poder, perquè la línia no passava pel centre del territori. Però des d’aleshores, els alcaldes de Perafort i la Secuita han estat pràcticament sols defensant les connexions i serveis. Tarragona i Reus no van fer prou. I no podem repetir aquest error.

L’estació intermodal ha de ser útil, connectada i accessible. Ha de tenir bones connexions, aparcaments a preus raonables i serveis per als ciutadans de tot el Camp de Tarragona. Els alcaldes de Vila-seca i Reus han de vetllar-hi, i els municipis també han d’assumir responsabilitats en la planificació de les infraestructures que ho facin possible.

I també cal dir-ho clar: afirmar que l’estació intermodal està “enmig del no-res” és una falta de respecte. Ho és cap a Vila-seca, cap al Camp de Tarragona, i especialment cap als veïns i veïnes de La Plana, que viuen i treballen en aquest entorn i que tenen tot el dret a rebre serveis públics de qualitat sense ser menystinguts. Aquesta mena de comentaris no ajuden. Dividixen. I fan mal.

Dir que una zona és perifèrica perquè encara no està urbanitzada no té cap sentit en una mirada metropolitana. La pròpia alcaldessa de Reus ha reconegut recentment que Reus creix cap a la intermodal. El que avui pot semblar llunyà, en pocs anys serà un nucli actiu, amb vida, veïns i serveis. El territori evoluciona. I cal planificar-lo amb visió i amb respecte.

Des del PSC de Vila-seca continuarem defensant els interessos del nostre poble. I estarem sempre al costat del govern municipal quan actuï amb responsabilitat. Però també direm les coses com són: Vila-seca no es pot posar de perfil. No pot quedar-se fora. No pot mirar des de la barrera com altres decideixen per nosaltres.

Confiem que aquest estiu sigui una oportunitat per reflexionar. El to es pot rebaixar. Els ponts es poden reconstruir. I, sobretot, el sentit comú pot tornar a guiar les decisions. Abans del mes d’octubre, quan s’ha de formalitzar la nova associació, Vila-seca ha de tornar a ser on li toca: liderant, com sempre ha fet, pel bé del municipi i del conjunt del Camp de Tarragona.

Perquè tots som necessaris. Tots som imprescindibles. I Vila-seca, també.

Joan Anton Ramírez
Cap de l’oposició del PSC a Vila-seca

Compartir:
Leave A Reply Cancelar Respuesta
Exit mobile version