Ens trobem davant del fenomen d’extinció més gran que ha viscut el planeta Terra des de la desaparició dels dinosaures. Així ho assegura l’ONU. Un informe sobre biodiversitat elaborat per Nacions Unides el 2022 conclou que prop d’un milió d’espècies animals i vegetals estan en perill d’extinció, i que, en molts casos, aquesta s’acabarà produint en les pròximes dècades. La gravetat de la situació urgeix actuacions contundents i compromisos ferms per a protegir la biodiversitat i els ecosistemes. De fet, els punts 14 i 15 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 van justament en aquesta línia, fent una crida a l’acció per a aturar la degradació dels ecosistemes terrestres i marins i assegurar-ne la seva conservació. Aquí al territori són diversos els projectes que busquen protegir els espais naturals. Ara bé, n’hi ha un que destaca per la seva magnitud, impacte i ambició. Parlem de la restauració dels Prats d’Albinyana, que està duent a terme Port Tarragona.
Els Prats d’Albinyana són la zona humida més gran que hi ha al litoral català entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat. Es tracta d’un espai de prop de 38 hectàrees inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, en uns terrenys propietat de l’Autoritat Portuària que es troben ubicats entre el nucli urbà de la Pineda, la futura Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el recinte portuari. L’objectiu de la intervenció és recuperar l’aspecte de les zones humides de litoral, creant un ecosistema que permeti la supervivència de les espècies existents i reintroduir espècies animals i vegetals característiques d’aquests entorns.
Tres fases
Durant els primers mesos de la intervenció, s’han dut a terme els treballs previs, que han consistit en l’enderroc de les construccions encara presents dins del recinte, la retirada de deixalles i de runa i la identificació i marcatge de les zones a conservar i la retirada d’espècies animals presents en aquest espai. Actualment, s’estan fent els treballs d’excavació per a la construcció d’una llacuna de grans dimensions, que tindrà una illa de 27.000 m2 a l’interior, per a facilitar la nidificació d’aus protegint-les dels possibles atacs de depredadors. Els treballs de construcció de la llacuna avancen a bon ritme i ja es pot veure com aflora l’aigua d’origen freàtic.
Un cop es finalitzi la llacuna, previsiblement a la tardor, començarà el procés de revegetació. Quan tota la flora ja estigui plantada, es procedirà a la reintroducció de la fauna capturada així com d’altres noves espècies típiques d’aquests ecosistemes. Tot plegat, suposarà una inversió de 2,3 milions d’euros.
Recuperació espontània
En un primer moment, el projecte de la restauració dels Prats d’Albinyana preveia la plantació de 13.000 arbres i 45.000 plantes i arbustos, així com la reintroducció de nombroses espècies naturals. Ara bé, la recuperació espontània que ha experimentat aquest espai després d’anys sense presència humana està comportant una revisió del projecte inicial, per a ajustar-lo a la realitat actual d’uns Prats d’Albinyana que han vist com la vida hi ha aflorat de nou. A tall d’exemple, la cap de divisió de Medi Ambient i directora del projecte, Cristina Miret, explica que la previsió de compra de vegetació es reduirà entre un 50 i un 70% respecte a les previsions inicials gràcies a aquesta recuperació espontània que ha viscut l’espai.
Ara bé, si hi ha una dada que exemplifica aquest procés de regeneració natural dels Prats d’Albinyana és la d’animals identificats i translocats durant els treballs, per a ser reintroduïts un cop finalitzin les obres. En poc més de mig any, s’han translocat a més de 700 exemplars, d’entre els quals en destaquen 18 espècies d’especial interès, detalla Miret.
La clau per aconseguir aquesta xifra tan elevada de translocacions ha estat la formació i sensibilització de tot el personal implicat en els treballs. Tots els operaris de les empreses adjudicatàries han rebut formació per a sensibilitzar-los sobre les principals espècies presents als Prats d’Albinyana i sobre com actuar cada vegada que s’ha localitzat algun exemplar. Això ha suposat que els operaris hagin treballat i treballin amb una cura especial amb l’objectiu de mantenir en vida el màxim nombre d’espècies, que posteriorment retornaran al seu hàbitat.
Veritables sorpreses
Aquest procés d’identificació i translocació ha deixat escenes sorprenents. Així ho explica el consultor ambiental i fotògraf Ferran Aguilar, membre de l’equip que dirigeix el projecte de restauració. Una d’elles ha estat l’aparició de centenars d’escarabats blaus. Es tracta d’una espècie típica d’entorns humits que actualment cosa de trobar. Aguilar comenta que veure’n més de cinc es considera tot un èxit i als Prats d’Albinyana se’ls ha pogut comptar per desenes, que han tenyit d’un blau intens els prats d’aquest espai.
També és destacable la presència de bívies tridàctiles, de dragons i altres tipus de rèptils. A més, s’han capturat una vuitantena d’anguiles, de les quals se n’han arribat a trobar exemplars de més de 45 centímetres, cosa que evidencia que actualment, ja hi ha canals que connecten el mar amb l’interior d’aquest espai. Pel que fa als mamífers, s’ha trobat des d’una petita musaranya, que fa uns pocs mil·límetres de llarg i és capaç d’amagar-se dins de la closca d’un cargol, fins a una família de guineus que en comptades ocasions es deixen veure.
Contingut patrocinat