La primera representació dels Pastorets a la societat El Centru de Vila-seca data de 1900. Potser n’hi havia hagut abans, però aquesta és la primera documentada. Per tant, enguany fa 125 anys que aquest espectacle, d’origen popular, es representa a Vila-seca. L’entitat ja fa uns mesos que treballa en els preparatius de la commemoració.
Per celebrar aquesta efermèride, El Centru ha fet una crida per recuperar fotografies i programes de mà, per confegir una exposició que, durant les setmanes de Nadal, es podrà veure al vestíbul del Centru, al carrer Comte Sicart, 2. Aquesta mostra retrata les múltiples generacions de vila-secans que han pujat a l’escenari del Centru per donar vida a la història més popular de Nadal. L’exposició l’han coordinat Robert Redon i la fotògrafa vila-secana Sílvia Amador, a qui s’ha encarregat la producció de la mostra.
També s’han fet entrevistes de memòria oral a antics actors, directors i altres persones vinculades amb la tradició dels Pastorets a Vila-seca. Pau Ibaceta les ha enregistrat en vídeo i ha muntat un petit documental de 18 minuts que es projectarà el dia 28 de desembre. El Centru també té intenció de posar les entrevistes senceres a disposició del públic, però s’ha d’acabar de determinar el canal.
La projecció del documental, que es farà a les 6 de la tarda, serà la prèvia d’una representació molt especial dels Pastorets. Hi sortiran actors i actrius que han format part de l’elenc dels Pastorets vila-secans durant les darreres dècades. Els papers s’han fragmentat per donar cabuda a una cinquantena d’intèrprets.
A banda, d’aquesta funció commemorativa, enguany n’hi haurà quatre més. Els dies 25 i 27 de desembre es faran els Pastorets adults (a les 19.00 hores) i el 3 i 4 de desembre al matí (11.00 hores), la versió infantil, que protagonitzen actors de menys de 18 anys. En total, aquesta temporada de Pastorets, el Centru mobilitzarà 165 persones, entre actors amb text, figurants i personal de producció.
Imatge gràfica, vestuari i música
Per commemorar els 125 anys també s’ha fet un encàrrec molt especial a la il·lustradora i dissenyadora vila-secana Marta Escobar. A més, de dissenyar el cartell i el programa de mà, ha dibuixat tots els personatges dels Pastorets. Amb aquestes il·lustracions, que es poden acolorir, retallar i fer servir de titelles, s’ha fet un dossier que s’ha distribuït a les escoles, per divulgar la tradició.
A més, enguany Satanàs i Llucifer estrenaran nou vestuari, que està acabant de confeccionar Mar Altadil. La Diputació ha concedit una subvenció de 700 euros per poder renovar aquesta part del vestuari.
Les representacions dels dies 25 i 27 també comptaran amb una novetat important. Hi haurà música en directe, composada per a l’ocasió pel jove vila-secà Marc Pardo Bescós. Els intèrprets seran Àstrid González, Julieta Rofes, Rodrigo Moreno, Abril Anguera, Airi Gasco i Irene Salguero.
Una versió d’arrell popular
La de fa 125 anys és la primera representació de Nadal documentada al Centru de Vila-seca. La societat s’havia fundat només set anys abans, el 1893, i llavors portava el nou de Centre de Joventut Catòlica.
Més enllà de la data, no se sap bo i res d’aquell primer espectacle. El més probable, és que es tractés d’una versió d’arrel popular dels Pastorets. De fet, al segle XV ja hi ha documentats espectacles centrats en el naixement de l’infant Jesús i la lluita entre el bé i el mal. Al segle XIX Miquel Saurina en va escriure la primera versió moderna en català: Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist. A finals de segle, el 1891, arribà una de les versions de l’obra més coneguda, la de Serafí Pitarra, que va ajudar a fixar la tradició. Potser va ser algun d’aquests textos els que van utilitzar la gent del Centru l’any 1900, però no se sap del cert, perquè no s’ha trobat cap programa o cartell que ho acrediti.
El 1916 Josep Maria Folch i Torres va escriure la versió més popular de totes: Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, que narra les aventures de Lluquet i Rovelló i els seus tripijocs per enganyar el Diable.
Aquesta és la versió que tradicionalment s’ha representat a Vila-seca, tot i que alguns anys puntuals també s’ha muntat la de Pitarra.
