El 19 d’octubre de 1989 marcaria un abans i un després en la història de les nuclears a l’estat espanyol. Aquella nit es va produir un incendi a la central de Vandellós I. Quan vam arribar alguns periodistes, semblava una olla a pressió a punt d’esclatar amb un munt de vapor que sortia per arreu, vibracions i un soroll d’espant. 35 anys després, un documental de TV3, ‘Els herois de Vandellós I’, elaborat amb la col·laboració de Minoria Absoluta recupera aquells fets posant especial èmfasi en els treballadors que van aconseguir evitar l’explosió del reactor i aprofundeix en les causes d’aquell accident. Estrenat aquest 27 de maig, a Les nits sense ficció, està també disponible en una sèrie de tres capítols a la plataforma 3cat.
Recordo aquella nit. Eren passades les onze la nit quan va sonar el telèfon. M’alertaven de que alguna cosa molt greu estava passant a la central nuclear de Vandellós I. Calia anar-hi per saber de primera mà què estava passant. M’enviava el diari Avui, doncs en aquella època jo era la corresponsal a Tarragona. En el trajecte ens van avançar alguns vehicles que anaven a una gran velocitat i amb la sirena d’emergència. Quan ja a mitjà nit vam arribar a la central, allò era una olla a pressió. Evidentment no ens van deixar entrar i vam esperar molt de temps al punt d’accés a veure si un moment o altre algú sortia a atendre’ns.
El so ambient era esfereïdor, i així vaig començar la crònica al dia següent en un informatiu de Ràdio Fòrum, la ràdio municipal de Tarragona, en la qual hi col·laborava. Llàstima de no tenir aquella cinta de casset! La causa va ser l’incendi que es produir la nit del 19 d’octubre, sobre les 21.15 h, en un alternador, pel que semblava, per un curtcircuit, segons ens informava el delegat de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Josep Maldonado, sobre la una de la matinada.
L’alerta l’havia donada a Protecció Civil un veí de Vandellós espantat pel fum que va provocar l’incendi, l’intens vapor que sortia de les vàlvules d’emergència i el soroll persistent de la maquinària produït per la marxa dels sistemes de seguretat. El fet que la central no avises de seguida a aquell organisme, si no mitja hora més tard de produir-se els fets, ja va ser un retret que s’esmentaria en diverses ocasions, per irregular, i va ser un aspecte que des del primer moment, Ramón Sánchez Ramón, governador civil de Tarragona, va dir que s’investigaria. De fet, Protecció Civil anava molt despistada i la primera explicació que va donar aquella nit era que es tractava d’un incendi als dipòsits de fuel-oil, que hi ha fora de la central.
L’incendi el van apagar Bombers de la Generalitat vinguts dels parcs de Tarragona i Reus, i un grup de Barcelona que va portar escuma per ajudar a l’extinció del fum, tasca que es va assolir a dos quarts de cinc de la matinada.
En declaracions als mitjans de comunicació, Josep Gomis, que era conseller de Governació de la Generalitat, i que també es va personar a Vandellós I, sobre un quart de tres de la matina, va posar damunt la taula el fet que el govern central no donava competències en matèria de Protecció Civil a la Generalitat i, en canvi, quan hi ha una situació d’emergència són els diferents cossos del govern autonòmic els qui prenen part en la resolució del cas.
En un primer informe tècnic elaborat conjuntament pel Consejo de Seguridad Nuclear, la direcció de la central i Govern Civil de Tarragona, pocs dies després, es plantejava la hipòtesi d’un defecte de la turbina que hauria provocat una frenada ràpida de la mateixa i un alt nivell de vibracions que van afectar l’estanqueïtat del turbogenerador provocant la alliberació de l’hidrogen de refrigeració. El contacte de l’hidrogen amb l’aire va produir l’incendi. Parlem de turbines que contribueixen a garantir la refrigeració del reactor.
A partir d’aquí es va obrir un debat social i polític molt important sobre l’estat obsolet de la central i es va iniciar un moviment de base per exigir el tancament de la central nuclear de Vandellós I, i sobretot, que no es poses en marxa si no es garantia plenament la seguretat de la població. Però l’objectiu era que no tornés a funcionar mai més. Vandellós I ja tenia 17 anys de vida, la tecnologia havia canviat i semblava que ni es fabricaven ja turbines com la de l’incendi. De fet, aquí destacaria el paper que hi van jugar el Comité Antinuclear de l’Ametlla de Mar, el Servei Mundial d’Informació sobre l’Energia (WISE) com a caps més visibles de la lluita per assolir el tancament de la nuclear.
Cinta Bellmunt
Periodista
