L’estiu a Vila-seca és més estiu quan arriba la Festa Major. Enguany, un cop més, s’ha demostrat que el poble vol festa. La busca, la valora i la gaudeix. La programació d’aquest 2025 ha presentat una oferta àmplia, variada i, cal reconèixer-ho, força ben pensada. Especialment, cal celebrar la quantitat d’actes dirigits al públic infantil. Tallers, espectacles, jocs i moltes oportunitats perquè els nens i nenes se sentin protagonistes.
Dit això, una observació senzilla. Moltes famílies vam gaudir dels espectacles infantils, tot i que la manca d’un escenari elevat va dificultar una bona visió per als que estaven més enrere. Detalls com aquest poden marcar la diferència en la vivència dels més petits.
Un dels grans encerts d’aquest any ha estat la incorporació de les Rambles com a espai actiu de la Festa Major. Un espai cèntric, ampli i amb potencial per ser molt més que una zona de pas. Dignificar aquest espai no és només una decisió urbanística, sinó també social. I és just reconèixer-ho.
Ara bé, no tot s’està repensant amb el mateix criteri. L’Espai Cubik continua al pati de l’escola Sant Bernat, i aquí és on hi ha més ombres que llums. És cert que aquest espai s’ha convertit amb els anys en un element identificable del nostre calendari festiu, i que el nostre alcalde hi manté un vincle personal i emocional. Però no tot allò que es va fer amb il·lusió resisteix intacte el pas del temps. L’aforament tan reduït fa que les entrades s’esgotin en hores, i tot queda embotit. La ubicació, a més, genera incomoditats per la seva proximitat a la residència d’avis.
Els Jardins del Castell serien, per dimensions i entorn, una alternativa molt més natural. Més aire, més capacitat i una atmosfera que ajudaria a fer créixer el Cubik en qualitat i en ambició. Seria el pas necessari perquè deixés enrere el to de discoteca dels noranta i avancés cap a una veritable flama d’esdeveniment conceptual contemporani.
També convindria afinar l’acústica a la zona de la platja. El so es dispersa amb massa facilitat, i això fa que propostes que pintaven molt bé quedin aigualides, literalment, a pocs metres. Un parell de millores tècniques marcarien la diferència.
Però si parlem de festa i de poble, no podem deixar de banda un aspecte fonamental. La participació. Fa uns anys existia una mena de taula de festes informal, potser imperfecta, però real. Avui, ni això. Convindria fer una festa més participativa en els processos de decisió. Fer festa vol dir fer-la entre tots, des del principi. Obrir el disseny, escoltar el teixit associatiu, debatre col·lectivament. Aquesta és la millor manera de garantir que la festa no sigui només programació, sinó també convivència.
En el costat més positiu, és d’agrair l’aposta clara per la paritat al cartell i per les propostes de quilòmetre zero, una reivindicació històrica de Vila-seca en Comú força consolidada. La presència de la nostra gent fa que la festa sigui viscuda com una cosa pròpia. Ara bé, en alguns formats concrets, es nota una lleugera pèrdua de nivell respecte d’altres edicions. Tot fa pensar que s’ha apostat per contenir la despesa, cosa que no és pas negativa si es fa amb encert. Però quan els recursos són més ajustats, encara és més important triar bé. No tot ha de costar més, però sí que ha de tenir sentit. Mantenir la qualitat és clau si volem que la Festa Major continuï sent referència i orgull compartit.
La Festa Major d’Estiu de Vila-seca està viva i va creixent. Fa passos adients, però encara té molt camí per recórrer. La crítica no treu mèrits, al contrari. Al cap i a la fi, sempre cal exigir més. I si alguna cosa ha quedat clara aquest any, és que el poble respira festa i la vol de tot cor.
Mario Téllez Molina
Sociòleg, docent i regidor de Vila-seca de 2015 a 2023