Cambrils ha quedat fora de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025-2029 de la Generalitat de Catalunya. No ha estat un dels 20 ajuntaments seleccionats a tot Catalunya, una decisió que, encara que pugui generar decepció, convida a una profunda reflexió sobre l’enfocament i les prioritats estratègiques del municipi.
La majoria dels projectes aprovats en aquesta convocatòria han estat centrats en la rehabilitació de zones urbanes envellides. En aquest sentit, Cambrils partia amb cert desavantatge: el municipi ja va desenvolupar al seu dia un projecte d’aquestes característiques al nucli antic, cosa que probablement ha reduït les seves opcions davant d’altres localitats amb necessitats més urgents en aquest àmbit.
Menys projectes, més ben preparats
Un dels aspectes clau que cal analitzar és l’estratègia seguida en la presentació de propostes. Més que presentar un gran nombre de projectes —fins a 31 en aquest cas— potser hauria estat més eficaç optar per 3 o 4 iniciatives ben definides, sòlides, tècnicament impecables i amb una narrativa clara sobre el seu impacte social, urbà i econòmic.
La competència per aquest tipus de fons és elevada i exigeix un nivell alt de preparació. No només es tracta de detectar necessitats, sinó de traduir-les en projectes madurs, ben executats sobre el paper i alineats amb els criteris d’avaluació. És aquí on Cambrils ha de posar l’accent de cara a futures convocatòries.
Deficiències estructurals que requereixen una resposta ambiciosa
Cambrils arrossega deficiències d’envergadura que cal abordar amb serietat i visió a llarg termini. Són projectes que superen la capacitat financera ordinària de l’ajuntament i que, precisament per això, requereixen finançament extern.
Un dels exemples més clars és la manca d’un auditori municipal. Actualment, el municipi compta amb diversos locals petits que generen una elevada despesa de manteniment, però no disposa d’una sala amb capacitat mínima –ni tan sols per a 200 persones– que permeti acollir concerts, representacions teatrals, conferències o actes culturals de certa entitat. Aquesta mancança limita el desenvolupament cultural de Cambrils i la seva projecció com a ciutat viva i dinàmica durant tot l’any. La construcció d’un auditori no és un luxe: és una infraestructura bàsica per a un municipi amb les dimensions i les aspiracions de Cambrils.
Infraestructures clau per a la cohesió del municipi
Un altre projecte prioritari és l’obertura de l’accés directe des de la rotonda de la Misericòrdia fins a Vilafortuny. Aquesta connexió és fonamental per millorar la mobilitat, reduir la congestió del trànsit i vertebrar millor el territori. És una infraestructura estratègica que tindria un impacte directe en la qualitat de vida dels veïns i en la funcionalitat urbana del municipi.
Aquest tipus d’actuacions, de caràcter estructural i amb un cost econòmic alt, són les que haurien de protagonitzar les sol·licituds de finançament supramunicipal. Són els anomenats macro projectes: aquells que transformen la ciutat i que no poden dependre únicament del pressupost municipal.
El paper de l’ajuntament
Els projectes de menor escala, millores puntuals o actuacions de manteniment han de ser assumides per l’ajuntament amb recursos propis i una bona planificació anual. En canvi, els grans dèficits històrics de Cambrils requereixen una estratègia clara de captació de fons externs, amb projectes ben pensats i un full de ruta definit.
Quedar fora del Pla de Barris 2025-2029 no s’ha d’interpretar únicament com un revés, sinó com una oportunitat per corregir el rumb, prioritzar millor i apostar per iniciatives transformadores. Cambrils necessita menys dispersió i més ambició estratègica. Només així estarà en condicions de competir amb èxit en futures convocatòries i, sobretot, donar resposta real a les necessitats de la ciutat i dels seus ciutadans.
Associació Plataforma Cambrils Desperta
